La poesia trobadoresca estava subjecta a unes normes rigoroses que es manifestaven especialment en la forma (composició, estrofisme i rima). Aquest fet ajudava a la memorització dels poemes per part del joglar, que els havia de transmetre oralment, cantant.
Característiques formals:
| Estrofisme | La cobla (estrofa formada per vuit versos) és la unitat mètrica de la poesia trobadoresca. En un poema pot haver-hi cobles i la darrera, més curta, rep el nom de tornada, normalment conté el senyal o nom amb què el trobador designava a la persona a qui adreçava el seu poema (una dama, un rei, un joglar, ..)També és freqüent l’aparició del refrany, que eren ela dos versos finals de cada estrofa que es repeteixen. |
| Mètrica | Els versos han de tenir sempre el mateix nombre de síl·labes (predomini dels heptasíl·labs i octosíl·labs). El recompte sil·làbic del provençal segueix el mateix procediment que el català. |
| Rima | La rima és sempre consonant i té una importància cabdal en la configuració dels poemes. |
L’art de trobar podia ser de tres estils diferents: trobar leu (expressió senzilla i a l’abast de l’auditori), trobar clus (expressió tancada, difícil d’entendre) i trobar ric (expressió refinada).
Els trobadors s’havien d’ajustar a la preceptiva formal i temàtica, el trobador sabia que componia amb la finalitat d’agradar a un públic que demanava uns temes ja coneguts i fàcils d’interpretar. El seu objectiu era aconseguir un efecte estètic i no pretenia ser original a l’hora de comunicar les pròpies experiències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario