La paraula trobador prové de l’occità antic, trobar (inventar,fer una troballa). Trobar va passar a significar compondre versos amb música. El trobador, per tant, era qui componia poemes en llengua occitana, en la seva varietat provençal, acompanyats d’una melodia. Cal tenir present que la poesia trobadoresca estava composta per a ser cantada davant d’un públic cortesà.
La interpretació d’aquestes composicions poètiques era realitzada pels trobadors mateixos, però sovint eren els anomenats joglars els qui s’encarregaven de difondre-les durant les seves actuacions.
Es coneix el nom de 350 trobadors, de qui s0han conservat uns 2.500 poemes, que ens han arribat a través de 40 manuscrits anomenats Cançoners.
No hay comentarios:
Publicar un comentario