L’amor cortès o fin’amor (“amor lleial”) és el terme amb què es designa la ideologia amorosa característica de la poesia trobadoresca. El trobador trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme; l’amant esdevenia un vassall de la dama que estimava (la dama havia de ser noble i estar casada).
La dama i el trobador són els principals protagonistes d’aquesta relació amorosa, però hi ha d’altres personatges secundaris que també participen en aquest joc cortesà.
Gilós g així s’anomena al marit de la dama (un senyor feudal) quan no accepta o no permetia la cortesia entre la seva esposa i el trobador.
Maldizants g són els aduladors o espies, enemics del trobador, que s’interposen entre els dos amants fent saber al marit l’existència del joc galant.
Etapes de l’amor cortès
1. El tímid enamorat inicia l’apropament.
2. El suplicant (pregador) demana els favors de la dama adreçant-se-li mitjançant un mot clau o senyal (senhal).
3. L’enamorat tolerat (entendedor) aconsegueix un bes (la primera penyora o resposta d’amor) i finalment arriba a l’etapa d’amant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario